En 1010, el sacerdot d'Ivorra, Mn. Bernat Oliver, estava celebrant la missa al Santuari de Santa Maria d'Ivorra, situada a poc menys d'un quilòmetre de la població. Al moment de la consagració va dubtar de la presència de Jesucrist a l'Eucaristia i en aquell moment es produeix el prodigi: el vi que contenia el calze es converteix en sang i comença a vessar sobre les tovalles i el terra. Davant l'esverament dels presents, unes dones que filaven a la porta de l'ermita entren i amb les estopes que duien a les mans eixuguen la sang procedent del calze.

Retaule gòtic del 1480, dipositat al Museu Diocesà de Solsona

Detall del retaule gòtic, que representa el miracle del Sant Dubte.

Sant Ermengol, que va ser bisbe d'Urgell des del 1010 fins al 1035, es trobava a Guissona i el van avisar del que havia passat a Ivorra. Tot seguit s'hi va presentar, va recollir el calze i les tovalles tacades de sang i se les endugué cap a Roma. El papa Sergi IV, després de sentir el relat del bisbe Ermengol, va signar una Butlla pontifícia certificant que es tractava d'un veritable miracle, es va quedar amb el calze i va donar a Ivorra una sèrie de relíquies, concedint al poble privilegis per a la Confraria de Santa Maria d'Ivorra que Sant Ermengol hi havia fundat. Aquestes relíquies, juntament amb una part de les tovalles tacades de sang i el document pontifici, van ser col·locades sota l'altar major de l'església parroquial d'Ivorra dedicada a Sant Cugat, inaugurada l'any 1055 pel bisbe Guillem d'Urgell.

Quan la Confraria de Santa Maria d'Ivorra, es conserva un pergamí del segle XIV amb una còpia de les constitucions de Sant Ermengol. Era com una associació benèfica en què estaven inscrits, com a mínim, dotze caps de família i tenien el privilegi per escollir el seus capitans i administradors. Una estructura incipientment democràtica per preservar segurament la confraria dels senyors feudals de l'època. Les seves finalitats eren ajudar-se mútuament de manera que si algun confrare vingués a menys per desgràcies o llargues malalties i no tingués de què viure, ell i la seva família serien proveïts pels béns de la Confraria; que si algun confrare queia malalt i no tenia qui l'assistís i vetllés, fos vetllat per un altre confrare a indicació del capità corresponent; que es donés el dot de casament a les filles dels confrares que no tenien béns per a fer-ho i altres condicions altruïstes com les esmentades.

A finals del segle XIV, en unes obres realitzades a l'església parroquial, van aparèixer les relíquies i el document del papa Sergi IV. Posat el fet en coneixement del Nunci del Papa a Catalunya, aquest ho féu analitzar per l'abat del monestir de Cardona, que determinà la seva autenticitat. A partir d'aquí el renom que té el miracle del Sant Dubte s'estén per tota la Corona d'Aragó i el Principat de Catalunya, tant que el rei Alfons el Magnànim publica un document autoritzant la Confraria d'Ivorra a anar per tot el regne a predicar el miracle i a recaptar per construir un reliquiari digne de les relíquies.

Reliquiari gòtic del 1426

Actualment les relíquies es conserven dins el reliquiari gòtic de l'any 1426, fruit d'aquella capta popular. Conté, a part d'un tros de tovalla tacada de sang, les altres relíquies donades pel papa Sergi IV a Sant Ermengol: un cabell de la Verge Maria, una espina de la corona de Jesús, un fragment de pedra del sepulcre del Senyor i altres relíquies de sants.

L'església on va passar el Sant Dubte es va quedar petita per a la quantitat de gent que hi anava en pelegrinació. En el seu lloc es va edificar l'actual santuari inaugurat l'any 1663, encara que la façana data del 1762. L'altar barroc que hi havia va ser destruït en la guerra espanyola del 1936. De l'església primitiva es conserva un retaule gòtic del segle XV, dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. El Santuari ha estat objecte, durant els últims anys del segle XX, d'una restauració que l'ha salvat del seu enderrocament. L'edifici consta, a més de l'església, d'altres dependències que antigament servien per acollir els pelegrins.

Actualment s'hi celebren tres festes: la festa principal del Sant Dubte el diumenge després de Pasqua o "Diumenge de Pasqüetes", amb un aplec en què participen els pobles de les rodalies, la festa de Santa Maria d'Ivorra el dia 15 d'agost i la Festa de la Candelera, el dia 2 de febrer.

Ý..................................