Historia

En 1010, el sacerdot d’Ivorra Mn. Bernat Oliver, estava celebrant la missa a la Parròquia de Santa Maria d’Ivorra, situada a poc menys d’un quilòmetre de l’actual nucli urbà. Al moment de la consagració va dubtar de la presència de Jesucrist a l’Eucaristia i en aquell moment es produeix el prodigi: el vi que contenia el calze es converteix en sang i comença a vessar sobre les tovalles i el terra. Unes dones que filaven a la porta de l’església entren i amb les estopes que duien a les mans eixuguen la sang procedent del calze.

Sant Ermengol, que va ser bisbe d’Urgell des del 1010 fins al 1035, es trobava a Guissona i el van avisar del que havia passat a Ivorra. Tot seguit s’hi va presentar, va recollir el calze i les tovalles tacades de sang i se les endugué cap a Roma. El papa Sergi IV, després de sentir el relat del bisbe Ermengol, va signar una Butlla pontifícia certificant que es tractava d’un veritable miracle, es va quedar amb el calze i va donar a Ivorra una sèrie de relíquies, concedint al poble privilegis per a la Confraria de Santa Maria d’Ivorra que Sant Ermengol hi havia fundat.

Aquestes relíquies, juntament amb una part de les tovalles tacades de sang i el document pontifici, van ser col·locades sota l’altar major de la parròquia.

El petit poble d'Ivorra, molt a prop de la frontera, era un lloc desprotegit i en perill, cosa que propicià que traslladessin les cases a l'emplaçament actual, a redós de la torre ja existent. El nou nucli quedà emmurallat i també hi construïren una nova església parroquial dedicada a Sant Cugat, inaugurada l’any 1055 pel bisbe Guillem d’Urgell. Els documents de l'època parlen de "Les Ivorres", fent referència als dos nuclis de població, la Ivorra jussana i la Ivorra sobirana. A la nova parròquia hi traslladaren les relíquies dipositant-les dintre de l'altar major.

De la Confraria de Santa Maria d’Ivorra, es conserva un pergamí del segle XIV amb una còpia de les constitucions de Sant Ermengol. Era la primera confraria que s'erigia a Catalunya, abans que d'altres que anirien sorgint per tot arreu. Es tracta d'una associació benèfica en què estaven inscrits, com a mínim, dotze caps de família i tenien el privilegi per escollir el seus capitans i administradors. Una estructura incipientment democràtica per preservar segurament la confraria dels senyors feudals de l’època. Les seves finalitats eren ajudar-se mútuament, de manera que si algun confrare vingués a menys per desgràcies o llargues malalties i no tingués de què viure, ell i la seva família serien proveïts pels béns de la Confraria; que si algun confrare queia malalt i no tenia qui l’assistís i vetllés, fos vetllat per un altre confrare a indicació del capità corresponent; que es donés el dot de casament a les filles dels confrares que no tenien béns per a fer-ho i altres condicions altruistes com les esmentades.

El fet miraculós d'Ivorra s'estengué per tot el territori i moltes esglésies i catedrals demanaven poder tenir alguna relíquia de les tovalles tacades amb la sang de Jesucrist, com ara la Catedral d'Urgell. També el monestir de Sixena posseïa una relíquia anomenada "Les estopes d'Ivorra" dipositada en un copó dins del sagrari de l'altar de Nostra Senyora del Cor, davant del qual les religioses Sanjoanistes feien genuflexió quan passaven pel davant.

A principis del segle XV, després d’unes obres realitzades a l’església parroquial, es va decidir fer un reliquiari per exposar les relíquies que fins llavors estaven sota l’altar juntament amb el document del papa Sergi IV. El llegat del Papa a la Corona d’Aragó el féu analitzar per l’abat del monestir de Cardona, que determinà la seva autenticitat. El reliquiari es va sufragar amb una col·lecta feta a totes les parròquies de Catalunya, a instàncies del rei Alfons el Magnànim.

A partir d’aquí el renom que té el miracle del Sant Dubte s’estén per tot el regne d’Aragó i el principat de Catalunya, tant que el rei Alfons el Magnànim publica un document autoritzant la Confraria d’Ivorra a anar per tot arreu a predicar el miracle i recaptar per construir un reliquiari digne de les relíquies. (Real cèdula del 13 d'octubre de 1431)

Actualment les relíquies es conserven dins el reliquiari gòtic de l’any 1426, fruit d’aquella capta popular. Conté, a part d’un tros de tovalla tacada de sang, les altres relíquies donades pel papa Sergi IV a Sant Ermengol: un cabell de la Verge Maria, una espina de la corona de Jesús, un fragment de pedra del sepulcre de la Verge Maria, una relíquia de Sant Pere, una altra de Sant Andreu, un fragment de pedra de la Porta Àurea de Jerusalem, un fragment de la túnica de Jesús, un fragment de l’anell de Santa Caterina d'Alexandria, unes relíquies de Sant Gervasi i Sant Protasi, una relíquia de Santa Bàrbara, un fragment de pedra del sepulcre de Jesús, una porció de les estopes amb sang i un Lignum Crucis.

L’església on va passar el Sant Dubte es va quedar petita per a la quantitat de gent que hi anava en peregrinació. En el seu lloc es va edificar l’actual santuari l’any 1663, amb hostatgeria annexa. L’altar barroc que hi havia va ser destruït en la guerra del 1936. De la parròquia primitiva on va passar el miracle es conserva un retaule gòtic del segle XV, que avui es venera a l’altar de l’església parroquial de Sant Cugat.

El Santuari va ser objecte, durant els últims anys del segle XX, d’una restauració que el va salvar del seu enderrocament. Presideix l’altar el Crist del Sant Dubte, escultura contemporània del Crist ressuscitat.

L'any 2010 es va celebrar el mil·lenari del Sant Dubte amb gran solemnitat i el papa va concedir de celebrar-hi un any jubilar.

L'hostatgeria està sent condicionada perquè una comunitat de monjos coptes hi visquin, i hi facin vida monàstica.