Introducció

Amics St.Dubte

Localització

Any Jubilar

Pelegrinatges

  · Grups

  · Hostatgeria

  · A peu

Notícies

Galeria

Premsa

Contacte

UN ANY JUBILAR

La Santa Seu ha concedit celebrar un Any Jubilar amb motiu del Mil·lenari del Sant Dubte d'Ivorra. I ho ha fet en dos decrets de la Penitenciaria Apostòlica, signats el dia 3 de novembre de 2009, festa de Sant Ermengol, bisbe d'Urgell.

El primer decret concedeix indulgència plenària a tots els fidels que participin en les celebracions jubilars o que visitin el Santuari del Sant Dubte en forma de peregrinació en les condicions acostumades.

El segon decret faculta al bisbe de Solsona a impartir la benedicció papal amb indulgència plenària el dia de la celebració principal del Mil·lenari.

Les versions en català han estat traduïdes per Mn. Jesús Huguet. També podeu llegir els dos decrets en llatí, tal com han arribat de Roma.

UN ANY JUBILAR?

Primer de tot, s’ha d’explicar l’origen del jubileu. Quan el poble d’Israel va sortir d’Egipte i es va establir a Canaan, la terra promesa, es van repartir les terres de manera equitativa per tal que ningú no fos més ric que un altre i hi van posar tota una sèrie de normes socials perquè la convivència entre les diferents famílies i tribus funcionés bé, tal com era la voluntat de Déu. Una de les normes feia referència al descans de les persones i de la natura. Així van establir que havien de descansar un dia a la setmana: el dissabte. Després van disposar un any de descans cada setmana d’anys, és a dir cada set anys: era l’any sabàtic, en què havien de descansar les persones, els animals i les terres. Aquell any havien de viure del que havien estalviat anteriorment. 

Finalment van determinar que cada set setmanes d’anys (quaranta-nou anys) havien de fer un any jubilar. Aquell any tot s’havia de restablir com al principi: si algú havia tingut necessitat de vendre’s la terra, la recuperava; si treballava com a esclau per pagar deutes, quedava alliberat i perdonats els deutes. Era una manera de que ningú s’enriquís a costa dels altres i complir la voluntat de Déu que els havia alliberat de l’esclavatge perquè fossin lliures.

 Més tard, els profetes van donar un sentit simbòlic a l’any jubilar i descrivien el “temps messiànic”, com un any jubilar: “M’ha enviat per anunciar la bona notícia al pobres, als captius la llibertat, els cecs el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l’any de gràcia del Senyor”, deia Isaïes. Jesús mateix s’atribueix aquesta missió. 

L’Església va connectar amb aquest esperit jubilar i va determinar que cada cinquanta anys se n’havia de celebrar un, de jubilar, perquè tothom pogués restablir en la seva vida la voluntat de Déu: alliberar-se de tot esclavatge, perdonar i ser perdonat i retrobar la llum del Senyor. 

Amb motiu del mil·lenari del Sant Dubte, el Papa també ha concedit poder celebrar un any jubilar al Santuari d’Ivorra. Tothom que participi de les celebracions o actes espirituals que s’hi celebrin, podrà obtenir aquest alliberament, tant si es fa en forma de peregrinació o privadament. Les condicions que estableix l’Església són: celebrar el sagrament de la penitència, participar de la comunió eucarística i pregar per les intencions del Papa i per l’Església.  

Tanmateix, per aconseguir que una persona retorni a allò que Déu vol i guanyar així el jubileu, no basta complir externament allò que està manat. Cal voler de debò una veritable conversió, detestar tot allò que el separa de Déu i del proïsme i desitjar que la seva vida estigui d’acord amb la voluntat de Déu. És a dir, recomençar de nou. Així, no solament obtindrem el perdó de les culpes, sinó també el ple indult d’una vida allunyada del voler de Déu. És el que coneixem com a “indulgència plenària”.

 Anar a Ivorra aquest any vol dir, doncs, anar a l’encontre de Déu com un any de gràcia del Senyor, per poder ser més lliures i trobar-nos amb el seu memorial, amb la seva eucaristia, amb la seva presència real, encara que sigui enmig dels nostres dubtes.