Retaule gòtic (1480) que presidia l'altar major de l'antiga església on va passar el prodigi del Sant Dubte. Quan es va fer l'actual santuari (1663), aquest retaule va ser instal.lat a un altar lateral. En fer-se el Museu Diocesà de Solsona, s'hi va traslladar en 1917. Durant la guerra de 1936 el van portar a Ginebra per tal de salvar-lo, tornant al Museu després de la guerra. Recentment ha estat restaurat pels serveis de la Generalitat de Catalunya.

Com es pot apreciar, es disposen un total de quatre escenes en dos carrers, relatives a la vida de Maria (Anunciació, Nativitat, Epifania i Mort de la Verge), mentre l'espai central es conforma per mitjà d'un dosser de fusta rematat en pinacle que acolliria una imatge de la Mare de Déu. La inocografia de la pradel.la integra en la part central l'habitual Crist de Dolor, situat entre la Verge i Sant Joan i sobre un extens repertori de símbols referents a la passió. En les dues escenes laterals de la pradel.la es representa el prodigi del Sant Dubte: a l'esquerra el moment de produir-se el miracle i a la dreta, l'admissió del fet per part del bisbe Sant Ermengol.

L'obra ens situa a les acaballes del segle XV i la factura implica els cercles del darrer estil flamenquitzant, els quals, desenvolupant l'activitat de tallers de producció que hom endevina important, estandaritzen i simplifiquen solucions d'èxit, en què es perd tot guany d'una experimentació, sigui aquesta més o menys innovadora. Completant el retaule, mencionem les figures de dos profetes als costats del pinacle, Jeremies i Salomó, i la integració dels escuts dels Cardona, senyors de la Vila d'Ivorra, juntament amb els escuts d'aquesta població.

En termes estilístics el retaule ha estat emparentat amb el Mestre de la Pobla de Cièrvoles (Post, 1938, VII(II), pàgs. 503-511), pintor que es fa dependre a vegades dels Vergós, mentre que Gudiol i Ricart insistí sobre el grup de seguidors de Pere Garcia de Benavarri: Mestre de Viella, Pere d'Espallargues... Tampoc no semblen inexistents concomitàncies amb altres agrupacions que caldria analitzar més a fons i que sovint s'interfereixen. En principi, i condicionats a les figures sobresortints dels Vergós i Pere Garcia (Post, VII(II), pàgs. 265-314), remetríem a les formulacions més pròximes a l'obra de clixé (potser amb una certa relació amb l'estampa o el gravat de boix de línies simplificades) dels cercles de Francesc Solives o Juan de la Abadía. D'altra banda, tenim l'obra del "Mestre Girard", representat al Museu de Solsona, i produccions com el retaule de la Bovera; en el darrer hi ha escenes molt properes al conjunt d'Ivorra, en especial assenyalarem la Nativitat, encara que és clara la diferència en l'elecció dels induments, sobretot pel que fa a les teles. Una taula amb el calvari del Museu Comarcal de Cervera (Duran i Sanpere, 1972, fig. CXXV) respondria a l'òrbita del Mestre de Cièrvoles, autor que, fixat en les solucions gòtiques, permet d'intuir el rerafons de canvis que permeabilitzaria l'època acarada al nou segle.

El retaule, que havia de ser el Major de l'església quan es realitzà, va ser vist per Villanueva en un dels altars laterals de l'actual Santuari de Santa Maria, edifici construït en 1663. Desplaçat, doncs, del seu lloc oroginari, sofriria també alguns retocs i afegits, si bé no han estat aquests els que més condicionen l'estat de conservació actual. Abans de la darrera restauració, el conjunt es traslladà a Ginebra (1939); per tal de protegir-lo s'aplicaren coles a la zona de la pradel.la que produïren l'alteració de la capa de pintura, que falsejaren els colors i n'afavoriren el despreniment en el moment que s'intentà d'eliminar-les. A més, cal tenir en compte un envernissat general que impossibilita l'anàlisi fidel dels croms utilitzats pel Mestre i que enfosqueix uniformement les superfícies.

Bibliografia:

CAMÓS, N., 1657, pàgs. 383-385

VILLANUEVA, J., 1821, vol.IX, pàgs. 32-39 i Apèn. III, pàgs. 214-216

ROCAFORT, J., Barcelona, s.d., pàgs. 414-415

"Musaeum Archeològicum Diocesanum de Solsona", 1920, pàgs. 10-11

POST, 1938, VII(II), pàgs. 508-509, fig. 187

TRENS, M., 1952, pàg. 200, fig. 147

SARRI I MUNTADA, J., 1955

GUDIOL I RICART, J., et.alt., s.d., pàg.135

GUDIOL I RICART, J., 1955, pàg 288

DURAN I SANPERE, A., 1974, pàg. 408

GUDIOL, J. - ALCOLEA, S., 1987, pàg. 198 cat. 647

(Extret del Catàleg d'Art Romànic i Gòtic del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. 1990)