ELS TÒXICS EN AGRICULTURA

Bona tarda a tothom. Voldria presentar-me en primer lloc. Em dic Josep Lluís Digón. Sóc químic de professió i he d'aclarir que no estic aquí en representació de cap empresa o organisme. El meu interès és purament particular, doncs aquest és un tema que, des de fa temps, m'ha interessat i, concretament, durant més d'un any vaig treballar a la Facultat de Química desenvolupant mètodes d'anàlisi de pesticides i altres contaminants.

Voldria agrair, també, la presència de tots els assistents a aquesta xerrada, la qual tindrà, com a interès principal, donar una visió el més general possible de la problemàtica de l'ús de productes, que podríem qualificar com a tòxics, a l'agricultura.

S'ha de dir que és molt positiu que s'organitzin xerrades com aquesta, doncs està clar que els principals afectats en l'ús de determinats productes en l'agricultura, són els mateixos agricultors i la gent que els envolta. Qui més, sinó vostès estaria més interessat? És la pròpia salut i la de la gent més propera la que està en joc, principalment.

Voldria, en primer lloc, donar una visió general sobre com ha estat el desenvolupament històric des de l'agricultura tradicional a la moderna.

Durant milers d'anys, la immensa majoria de la gent tenia, com a preocupació principal, proveir-se diàriament dels aliments necessaris per a viure, amb una agricultura i ramaderia d'autosubsistència. Aquesta situació va canviar a finals del segle XIX, quan es van començar a aplicar els primers criteris científics que permetien un augment de la productivitat.

A partir del 1950, la producció agrària va augmentar ràpidament, amb la combinació de diferents mètodes, entre d'altres, l'ús de fertilitzants, l'ús de pesticides i, a més, la introducció de noves varietats de plantes i animals, provinents de la millora genètica convencional.

Aquestes mesures han permès, entre d'altres, un augment considerable de la població mundial i també van provocar un descens considerable dels preus dels aliments bàsics. A més, l'agricultura, de ser l'activitat principal de la majoria dels països, va passar a donar treball a menys del 5% de la població dels països anomenats desenvolupats.

Aquesta situació també ha canviat radicalment l'ordre de prioritat en les nostres preocupacions: hem passat de preocupar-nos bàsicament per aconseguir els aliments necessaris per viure a considerar clau tot allò referent a la qualitat i seguretat dels aliments. Encara tenim present el problema de l'oli de colza i, més recentment, el problema de les "vaques boges" o la preocupació actual sobre els aliments anomenats transgènics.

És a dir, tot allò positiu que ens ha proporcionat la tecnologia actual també ens ha portat a considerar (i patir-ne) nous problemes.

Crec que és responsabilitat de tots, des dels petits productors agrícoles, passant per les indústries, governs, etc., fins els consumidors finals, preocupar-nos per què es faci un bon ús dels nous productes i tècniques, doncs tots estem implicats.

D'altra banda, podríem pensar que la millor solució seria tornar a l'agricultura tradicional però penso que aquesta no seria la millor solució. El que sí podem fer, en canvi, és fer-ne un bon ús dels mitjans tecnològics de què disposem i la millor manera és començar per una adequada informació.

2. DEFINICIÓ DE PRODUCTE TÒXIC I POSSIBLES TÒXICS EN L'AGRICULTURA. LA IMPORTÀNCIA DELS PESTICIDES

Donat que aquesta xerrada tracta dels tòxics a l'agricultura, el que seria convenient és aclarir, en primer lloc, què entenem per tòxic. (T1)

Aquesta definició inclou qualsevol efecte perjudicial sobre la salut i, per tant, es pot dir que inclou quasi qualsevol substància estranya per als organismes vius.

Una altra definició és: (T2) Aquesta definició és més restrictiva ja que inclou, com veurem més endavant, només els anomenats productes tòxics i molt tòxics per la legislació de pesticides, però inclou un terme molt interessant, que és el del "risc", el qual es pot definir com: (T3) És a dir, la toxicitat d'un producte és l'aspecte inherent al propi producte, però aquesta toxicitat no es manifestarà en grau prou perillós mentre el grau d'exposició sigui petit. En unes altres paraules, a major toxicitat d'un producte, més gran serà el risc de patir-ne els seus efectes adversos. Però també, a major exposició, major grau de risc. És a dir, podem estar en contacte amb un producte molt tòxic, però si el grau d'exposició és petit, el risc de notar aquests efectes serà també petit.

Com es mesura la toxicitat de les substàncies, entenent aquesta com la propietat inherent que tenen per tal de poder produir un efecte tòxic?

La millor manera seria experimentar amb persones per tal de poder dir quina quantitat de cada substància pot produir efectes adversos sobre la salut. L'evident dificultat d'això fa que s'empri l'experimentació amb animals, normalment, amb rates, ratolins o conills. Això té l'avantatge de què l'experimentació és més assequible i, generalment, donen una resposta semblant a la que es podria donar a l'home.

Per a la mesura de la toxicitat s'empren una sèrie d'índexs que permeten donar una idea de la toxicitat relativa, i són: (T4)

(La DL50 és la dosi, expressada en mil·ligrams de tòxic per quilogram de pes de l'exemplar, que administrada en una única dosi per via oral a un grup concret d'animals, produeix la mort del 50% d'aquests en un període de 14 dies després del tractament.)

(La CL50 és la concentració del tòxic en aire que, en ser inhalada durant un període de 4 hores produeix la mort del 50% dels animals, en un període de 14 dies després del tractament.)

Aquests índexs mesuren la toxicitat, en termes de mil·ligram de tòxic per quilogram de pes dels animals amb els que es fa l'experiment, que són necessaris per produir la mort de la meitat dels animals amb els que s'ha experimentat el producte.

Són índexs que tenen diferents variants, en funció de diversos factors, però en general són els més acceptats. En base a aquests índexs, s'ha proposat la següent classificació: (T5)

S'ha de tenir en compte, però, que en molts casos, en el cas de treballar amb productes de baixa toxicitat, pot ser que no es conegui prou quins poden ser els seus efectes a llarg termini, per la qual cosa és de vital importància tenir en compte la necessitat de reduir els graus d'exposició per tal de fer, el més petit possible, el risc de patir problemes a la salut.

En el cas que ens ocupa, podríem dir que els productes que, a l'agricultura, hauríem de qualificar com a tòxics, em major o menor grau, són: 1- pesticides 2- fertilitzants 3- altres, com podrien ser els nitrats incorporats a les aigües subterrànies degut a l'ús excessiu de purins o determinats fertilitzants.

Ara bé, sense menysprear els efectes nocius de l'ús excessiu de fertilitzants químics i de purins, sobre tot pels efectes medioambientals, hem de dir que la perillositat intrínseca dels pesticides fa que els haguem de considerar en un grup a part.

- Són prou conegudes les dermatitis, conjuntivitis i intoxicacions produïdes per l'exposició als pesticides en els treballs agrícoles.

- L'ús de pesticides organoclorats, com el DDT, l'aldrin o l'endrin, han suposat en els últims anys greus problemes medioambientals degut a la seva persistència en el temps.

- Alguns pesticides redueixen la fertilitat humana o són cancerígens, com el lindà, per exemple.

- L'agent taronja era una barreja d'agents defoliants derivats de l'àcid fenoxiacètic i abundant quantitat de dioxina que es va emprar a la guerra del Vietnam per tal de provocar la destrucció d'àmplies zones de selva i conreus de les zones ocupades per les tropes comunistes del Vietnam del Nord. Aquest producte va provocar nombroses morts, malformacions congènites, abortaments i càncers. Curiosament, mentre el 1981 i 1982, l'Administració dels EUA negociaven les indemnitzacions dels excombatents del Vietnam afectats per aquest producte, àmplies zones de la selva brasilera eren ruixades amb aquest mateix producte.

- La investigació d'agents tòxics per a armes químiques va donar origen al paratió, un pesticida dels anomenats organofosforats.

- Herbicides com l'àcid cacodílic, el bromacil i el monuró són substàncies que s'empren en la fabricació d'armes químiques.

Només per donar una idea general del que inclou aquest terme, podríem dir que els pesticides o plaguicides són els ingredients actius, així com les formulacions o preparats que contenen un o més d'aquests ingredients, destinats a qualsevol dels objectius següents: (T7)

Els pesticides, normalment, no estan formats per una única substància, sinó que són una barreja de diferents substàncies en forma de formulacions o preparats que inclouen: ingredients actius-tècnics, ingredients inerts, coadjuvants i additius.

Els inerts, en canvi, són substàncies que permeten modificar les característiques de dosificació o d'aplicació (exemple, dissolvents).

Els coadjuvants són substàncies que modifiquen les propietats dels ingredients actius (exemples: tensoactius, fluidificants, estabilitzants).

Els additius (ex.: colorants, repulsius, etc.) no tenen influència sobre l'eficàcia dels plaguicides però s'empren amb l'objecte de complir amb prescripcions reglamentàries o altres finalitats.

Cal assenyalar que la classificació en funció de la constitució química és molt important respecte dels efectes tòxics, perquè la constitució química marca, en gran mesura, els tipus d'efectes que produeixen i els símptomes d'enverinament. De totes maneres, no entrarem en detall en aquest aspecte, degut a la complexitat del tema, que fa impossible desenvolupar-la a fons en el temps que dedicarem a aquesta xerrada. Sí donarem, en canvi, unes idees bàsiques i generals per tal de reconèixer els símptomes per intoxicació amb pesticides.

4. VIES D'ENTRADA A L'ORGANISME HUMÀ. EFECTES SOBRE LA SALUT: AGUTS I CRÒNICS. EFECTES MEDIOAMBIENTALS

N'hi han tres vies principals per on els pesticides poden penetrar en l'organisme: (T9)

Els pesticides poden entrar per inhalació a través de la boca i nas, ja sigui en forma de gasos, líquids polvoritzats o pols.

També per ingesta, ja sigui accidental o conscient. I també poden penetrar a través de la pell (l'anomenada absorció dèrmica). Un cas especial és també la penetració a través dels ulls (irritacions oculars).

En el treball amb pesticides el risc associat amb aquestes tres rutes dependrà del propòsit i la manera com es treballi el producte, de la formulació que s'empri i de les propietats físiques i químiques del propi compost. No obstant, respecte de la resta de productes químics, ha de destacar-se la importància del risc degut a la possible absorció dèrmica.

S'ha de dir que, si el compost està format per diferents principis actius, cadascú exercirà una acció tòxica particular, però també poden manifestar-se efectes combinats, tant de potenciació com d'inhibició dels efectes. A més, cal considerar la possible toxicitat de la resta de components del producte (dissolvents, additius, etc.).

Els efectes nocius, tòxics i molt tòxics són els efectes greus per a la salut, ja siguin aguts o crònics, o inclús la mort. Quan són necessàries només petites quantitats del producte per produir aquests efectes parlarem de tòxics, i quan són necessàries només molt petites quantitats, parlarem de molt tòxics.

La diferència entre efectes aguts i efectes crònics està basada en el punt de vista de la duració o evolució de les manifestacions tòxiques. Els efectes aguts són a curt termini, amb manifestacions molt evidents i d'evolució ràpida, mentre que els efectes crònics són a llarg termini i moltes vegades són difícilment avaluables.

Així, en funció de la toxicitat aguda i en termes generals, respecte dels grups químics més importants de pesticides, pot dir-se que els pesticides organofosforats són més tòxics que els organoclorats, i aquests més que els carbamats. Ara bé, a l'hora de considerar la perillositat d'un determinat producte, també s'han de considerar altres factors, com pot ser la persistència en el temps sense degradar-se que presenten els pesticides organoclorats i la seva capacitat per acumular-se en els greixos, podent persistir i ser transmesos en la cadena alimentària (de plantes a animals i d'aquests, a l'home). També, per exemple, s'ha detectat que alguns pesticides d'aquest grup passen de la llet materna als nens durant l'alletament.

A més d'aquests efectes tòxics clàssics, s'han de considerar altres efectes, no menys importants: (T11)

- Els derivats dels productes explosius, que són els que poden donar reaccions explosives en determinades condicions.

- Els derivats de productes comburents, que són els que donen reacció exotèrmica (gran despreniment de calor) en contacte amb altres substàncies (especialment, inflamables).

- Els derivats de productes inflamables, que són els que, en determinades condicions, poden produir flama en contacte amb l'aire.

- Els derivats dels cancerígens, que són els que poden produir diferents tipus de càncer o augmentar la seva freqüència.

- Els derivats dels mutàgens, que són els que poden produir defectes genètics hereditaris o augmentar la seva freqüència.

Un cas especial dels efectes mutàgens és el dels efectes teratògens, que són els defectes de malformacions en la descendència.

Val a dir que els efectes cancerígens i mutàgens, com a efectes crònics, són moltes vegades difícils de determinar i verificar, però mitjançant diferents estudis s'ha pogut determinar en alguns casos. En funció de la certesa de què es disposa de l'efecte cancerígen, aquestes substàncies es classifiquen en tres categories: tipus 1, 2 i 3. Las substàncies de tipus 1 se sap que són cancerígenes, les de tipus 2 s'han de considerar cancerígenes, doncs es disposa de prou informació, i les de tipus 3, el caràcter cancerígen és preocupant, però no es disposa de prou informació per a demostrar-ho. Per exemple, el captafol, el carbadox i el lindà, tres pesticides, es troben classificats de tipus 2, és a dir, s'han de considerar cancerígens.

Les substàncies mutàgenes també es troben classificades en funció de la certesa del coneixement d'aquest efecte (tipus I, II i III). Així, tenim que els pesticides tiram, ziram i DNOC es troben classificats del tipus III, és a dir, d'efectes mutàgens preocupants, encara que sense prou informació per tal de realitzar una avaluació satisfactòria.

També s'ha de remarcar que els efectes mutàgens només són observables a molt llarg termini, en termes de generacions. Per tant, compostos que actualment no se sap si són mutàgens, en un termini llarg de temps podria arribar-se a determinar que sí ho són. A més, les substàncies mutàgenes han de considerar-se probablement també cancerígenes.

- Els tòxics per a la reproducció produeixen efectes negatius no hereditaris en la descendència o augmenten la seva freqüència, o bé afecten negativament la funció o la capacitat reproductora masculina o femenina.

En aquest aspecte s'ha de dir que els estudis d'exposicions laborals i de fertilitat masculina s'han prodigat molt en els últims decennis des de que es va associar l'exposició al pesticida dibromocloropropà amb infertilitat en treballadors.

Aquesta infertilitat pot manifestar-se de diferents maneres, però, en general, es pot classificar de la següent manera: (T12)

- Els efectes perillosos per al medi ambient són els que presenten o poden presentar un perill immediat o futur per a un o més components del medi ambient.

Cal assenyalar que, el fet que un determinat producte constitueixi un perill per al medi ambient també significa un perill per a nosaltres, ja sigui a curt o llarg termini. Hem de tenir en compte que, a la fi, tots són part del medi ambient en el que vivim i, per tant, qualsevol efecte negatiu sobre aquest ens acabarà afectant, si no a nosaltres, sí a les generacions futures, és a dir, als nostres fills, nets o generacions posteriors.

A més, hem de considerar els efectes nocius que els residus de pesticides poden tenir sobre el medi ambient i nosaltres mateixos. Així, podem considerar una nova via d'entrada al nostre organisme els residus que es troben en el medi ambient. Aquests residus els podem trobar en: (T13)

Els residus presents a plantes, fruites i vegetals, el terra i, algunes vegades, en els sistemes de regat (sèquies, aigües subterrànies que es recullen en pous, etc.) poden penetrar en el nostre organisme i manifestar els seus efectes nocius si no prenem les mesures adequades.

Per tant, cal tenir en compte la necessitat de minimitzar la producció de residus. També hem de considerar que la legislació actual recull els residus de pesticides com a residus tòxics i perillosos i inclou com a residus els pesticides en sí mateixos, així com els residus derivats de la neteja de cisternes i equipaments, i els recipients contaminats per aquests.

El cas dels pesticides organoclorats és especialment preocupant per al medi ambient, doncs són molt estables i persisteixen durant molts anys sense degradar-se. Així, s'ha donat el cas de trobar indicis d'aquests productes en un indret tan llunyà dels llocs d'aplicació com és l'Antàrtida.

També, l'ús irracional d'aquests productes, com és el cas dels herbicides, sense una informació prèvia adient, pot provocar la creació, com ja s'ha comprovat en alguns casos, de resistències a aquests productes per part de determinades plagues, la qual cosa obliga a emprar cada vegada productes nous i, per tant, a dependre més de la indústria productora de pesticides.

Els efectes tòxics es poden manifestar de moltes maneres, en funció de cada producte específic però, en termes generals, podem dir que els senyals més comuns per tal de reconèixer l'enverinament per pesticides són els següents: (T14)

Normalment, es tindran tres o més d'aquests símptomes. A més, normalment aquests símptomes es donaran en el mateix lloc de treball o més tard, en el mateix dia. Però, en determinades intoxicacions, també pot passar que els símptomes es donin més tard, fins i tot passats uns dies. A més, els símptomes poden ser molt variables, en funció de cada persona, per la qual cosa, sota qualsevol sospita d'enverinament, el millor és anar immediatament a un metge per tal d'assegurar-se. Val més tornar del metge sense que aquest hagi pogut diagnosticar un possible enverinament que no anar-hi, pensant que no es té res.

Altres símptomes que es poden qualificar de perillosos i poden causar, fins i tot la mort, són: (T15) En aquests casos s'ha de buscar ajut mèdic immediat.

Altres símptomes d'enverinament són: espasmes, desorientació, dificultat per caminar, irritació d'ulls o de la pell, etc.

Un exemple és quan, mentre es treballa, algú és enverinat mentre es fa un ruixat des d'una avioneta o una corrent d'aire porta el producte al lloc de treball. (T16) En aquest cas, en primer lloc cal rentar-se la pell i la roba amb qualsevol aigua propera, com la d'una sèquia o conducte de reg. (T17) Tant aviat com sigui possible, banyar-se amb aigua i sabó. (T18) Després del bany, posar-se roba neta i rentar la roba ruixada amb pesticida abans d'emprar-la novament.

En cas d'enverinament per inhalació: (T19) S'ha de portar la víctima a l'aire lliure. Si el pesticida ja es troba dispers en l'ambient, cal emprar un equip de protecció respiratòria per tal d'evitar ser nosaltres mateixos una nova víctima. (T20)

Revisar la respiració de la víctima. Si no respira, s'ha de procurar aplicar respiració artificial i trucar immediatament a un servei mèdic. (T21)

En cas d'ingesta, l'enverinament pot provocar la mort. Com a mesura general, s'ha de donar aigua a la víctima si està conscient per tal de diluir el tòxic, i sempre que l'etiqueta del producte no especifiqui el contrari. (T22) Si es té l'etiqueta del pesticida i es pot emprar un telèfon, trucar immediatament al metge. Generalment el metge no podrà donar instruccions per telèfon sense saber què ha enverinat la víctima i, si no es pot trucar, anar immediatament a un centre mèdic amb l'etiqueta del producte. (T23)

Molts pesticides poden danyar els ulls en pocs minuts. (T24) Rentar-se immediatament els ulls amb aigua neta durant una bona estona i anar immediatament després al metge. (T25)

En cas d'irritació de la pell, aquesta es posarà vermella, li picarà o es poden formar butllofes d'aigua. En aquests casos no s'han de fregar mai els ulls amb la màniga, per tal d'evitar passar el producte als ulls i s'ha d'anar al metge immediatament.

En cas de dubte, sota qualsevol símptoma sospitós, s'ha d'anar al metge immediatament, portant l'etiqueta del producte si està disponible.

Cal assenyalar que els efectes nocius provocats per la manipulació de diferents pesticides es troben recollits en la legislació vigent com a malalties professionals.

És convenient que els agricultors que apliquen pesticides realitzin reconeixements mèdics periòdics per tal de comprovar que no es presenten indicis d'exposicions preocupants als pesticides. En el cas de petits propietaris, amb exposició esporàdica, es poden incloure en un grup de baix risc o de risc ocasional, i en aquests casos seria convenient: (T26)

(T27) La informació general a tenir en compte es troba recollida en aquesta transparència.

Abans d'emprar un determinat producte cal assabentar-se, en primer lloc, si el tractament és necessari. Potser existeixen mètodes alternatius menys agressius, o potser el producte no és el més adient, en funció del tipus de conreu a tractar o de l'època de l'any, o de la plaga que afecta el camp. Una vegada determinada la necessitat d'emprar un pesticida concret, cal llegir atentament l'etiqueta. L'etiqueta aporta informació molt útil sobre com, quant i quan s'ha d'aplicar cada producte. A més, dóna informació sobre els perills i mesures de precaució que s'han d'emprar.

Concretament, les etiquetes informen de: - el nom del producte i la seva composició - nom, adreça i telèfon del fabricant o responsable del producte - símbols i indicació del perill (cal fixar-se en els pictogrames) (T28) Els riscos específics i consells de prudència es troben regulats per la legislació específica amb les anomenades frases R i S, respectivament.

Com a exemple de frases R tenim: - Pot provocar incendis - Nociu per inhalació - Nociu per ingesta - Molt tòxic en contacte amb la pell - Irrita els ulls. Hi ha un total de 64 frases R.

Com a exemples de frases S, tenim: - Mantenir el recipient ben tancat - No respirar la pols - Emprar guants adients - Emprar protecció per a ulls/cara - No barrejar amb ... (a especificar pel fabricant). Hi ha un total de 62 frases S.

- L'etiqueta també informa de la dosificació que cal emprar i del termini de seguretat.

Cal tenir en compte aquests dos aspectes i seguir-los fil per randa. Només un exemple real: el no haver respectat el termini de seguretat i haver aplicat el producte massa tard va ser considerat, fa un temps, la causa de la mort de diversos agricultors d'Almeria per l'ús del fenamifos (principi actiu nematocida).

Si, per qualsevol motiu, s'ha d'entrar en el camp abans de finalitzar el termini de seguretat, és recomanable emprar el mateix tipus de roba i equipament necessaris per a l'aplicació del producte. Així, als Estats Units, per exemple, els conreus tractats són assenyalats amb rètols que anuncien prohibit el pas fins la finalització del termini de seguretat i on s'indica el producte amb el que s'ha tractat el camp.

També cal prendre les mesures adients en l'emmagatzematge dels pesticides: (T29) (T30)

Quant a les precaucions de manipulació cal tenir en compte les mesures següents: (T31) En cas necessari, també cal emprar ulleres de seguretat per tal de protegir els ulls i equip de respiració, però no les clàssiques mascaretes de paper o filtre. Cal informar-se sobre les més adients d'ús professional per a l'aplicació d'aquests productes.

Les mesures generals d'aplicació són les següents: (T32 - T33 - T34 - T35 - T36)

En aquest apartat considerarem alguns productes comercials que es recomanen com a herbicides per al blat i l'ordi. Cal assenyalar que són només alguns exemples entre molts altres productes aplicables, és a dir, no són els únics vàlids en el tractament de les males herbes d'aquests cultius.

Formulat: ZARPA

Nº Reg.: 19658

Titular: RHONE POULENC AGRO ESPAÑA, S.A.

Composició: Diflufenican 4.12% + Glifosat 16.8% (sal isopropilamina)

Dosi mínima: 1.5 l/ha

Dosi màxima: 4 l/ha

Termini de seguretat: dada no disponible

Tots els pesticides autoritzats es troben inscrits en el Registre Oficial de Productes i Material Fitosanitari, depenent del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació. Per tant, un producte no registrat no es pot fabricar ni comercialitzar.

Si considerem cadascú dels components per separat, tenim: (T37) Per tant, és un producte que, clarament, pot afectar el medi ambient. (T38)

Formulat: SMATYS

Nº Reg.: 18673

Titular: BAYER HISPANIA, S.A.

Composició: Mecoprop-P 42% + Metribuzina 7%

Dosi mínima: 1 l/ha

Dosi màxima: dada no disponible

Termini de seguretat: 15 dies

R22: nociu per ingesta

R38: irrita la pell

R41: risc de lesions oculars greus

S2: mantenir allunyat dels nens

S26: en cas de contacte amb els ulls, rentar-los immediatament i en abundància i anar al metge

S37/39: emprar guants adients i protecció per als ulls/cara

Formulat: DUPLOSAN KV

Nº Reg.: 17905

Titular: BASF ESPAÑOLA, S.A.

Composició: Mecoprop-P 60% (sal amina)

Dosi mínima: 1.5 l/ha

Dosi màxima: 2.5 l/ha

Termini de seguretat: 15 dies

Per tant, en aquests tres exemples hem vist prou riscos possibles associats: - riscos per al medi ambient - riscos per a la salut per inhalació, absorció i ingesta, i derivats dels riscos d'explosió i/o incendi, entre d'altres - riscos de toxicitat per carcinogenitat i/o per a la reproducció.

(T41) La primera adreça correspon a la pàgina web del Ministeri de Treball i Assumptes Socials. Concretament, a la part corresponent a l'Institut d'Higiene i Seguretat en el Treball s'hi troba àmplia informació de seguretat en el treball amb pesticides.

La segona correspon a la pàgina web del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació i, concretament, a la búsqueda de formulacions en funció del tipus de conreu i de plagues.

Per últim, la tercera adreça és d'informació general del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP). (T42)

- La "Guia de Productes Fitosanitaris 1997", publicada pel Servei de Sanitat Vegetal del DARP, inclou les substàncies actives més indicades per combatre els paràsits que afecten els nostres cultius. Es pot adquirir als distribuïdors oficials de les publicacions de la Generalitat.

- Els "Fulls informatius fitosanitaris" també són editats pel Servei de Sanitat Vegetal i donen informació actualitzada sobre les darreres tècniques de control fitosanitari. (T43)

Els "Avisos Fitosanitaris", del Servei de Sanitat Vegetal, donen informació mensual a Internet sobre l'evolució de les plagues, mètodes i moments més idonis per al seu control.

També s'ofereixen avisos fitosanitaris actualitzats setmanalment al Teletext de TV3, i telefònicament, a la sèrie de contestadors automàtics indicats a la transparència per poblacions i que són renovats setmanalment. (T44)

En aquesta transparència es mostren diferents telèfons dels tècnics responsables dels avisos fitosanitaris, depenents del Servei de Sanitat Vegetal, en funció del tipus de cultiu i/o productes.

Per últim, es mostren a continuació els telèfons d'Informació Toxicològica a Barcelona i Madrid, on poden informar d'efectes tòxics de diferents productes, mesures de primers auxilis, etc. (T45)