Retaule gòtic (1490) que presidia l'altar major de l'antiga església parroquial de Santa Maria on va passar el prodigi del Sant Dubte. Quan es va fer l'actual santuari (1663), aquest retaule va ser instal·lat a un altar lateral. En fer-se el Museu Diocesà de Solsona, s'hi va traslladar en 1917. Durant la guerra de 1936 el van portar a Ginebra per tal de salvar-lo, tornant al Museu després de la guerra. Als anys 1980 va ser restaurat pels serveis de la Generalitat de Catalunya. En 2010, amb motiu de celebrar-se el mil·lenari del Sant Dubte, retornà a Ivorra i actualment presideix l'altar major de la parròquia de Sant Cugat.

Com es pot apreciar, es disposen un total de quatre escenes en dos carrers, relatives a la vida de Santa Maria (Anunciació, Nativitat, Epifania i Mort de la Verge), mentre l'espai central es conforma per mitjà d'un dosser de fusta rematat en pinacle que acolliria la imatge de la Mare de Déu. La inocografia de la predel·la integra en la part central l'habitual Crist de Dolor, situat entre la Verge i Sant Joan i sobre un extens repertori de símbols referents a la passió. En les dues escenes laterals de la predel·la es representa el prodigi del Sant Dubte: a l'esquerra el moment de produir-se el miracle i a la dreta, l'admissió del fet per part del bisbe Sant Ermengol.

El guardapols vermell porta alternant l'escut d'Ivorra i el dels Cardona.

L'obra ens situa a les acaballes del segle XV i la factura implica els cercles del darrer estil flamenquitzant. Completant el retaule, mencionem les figures de dos profetes als costats del pinacle, Jeremies i Salomó, i la integració dels escuts dels Cardona, senyors de la Vila d'Ivorra, juntament amb els escuts d'aquesta població.

L'autor del retaule és el cerverí Joanot de Pau i Guardiola, que tenia el seu taller a Cervera i va treballar en moltes obres per esglésies de la comarca de la Segarra, també a Igualada i a la Seu d'Urgell i altres parròquies del Pirineu. Tenia la condició de sordmut.