LA COHERÈNCIA (25-01-2002)

 

Una de les qualitats més preuades de les persones és la coherència, aquella virtut per la qual un home o una dona mostra una correlació lògica entre el que pensa i creu i allò que diu i allò que fa. La coherència dóna integritat moral a aquell que la practica i una credibilitat davant dels altres. Curiosament, no obstant, una de les característiques més comuns dels mortals és la falta de coherència i la falta de constància en les nostres conviccions.

 

Aquesta contradicció en què vivim les persones ens proporciona una tensió vital entre el que som per dintre i el que es mostra a l’exterior i és captat pels altres. A nivell intern entren en joc molts paràmetres, com els educatius o els genètics, així com la pròpia manera de ser o l’autoestima. La maduració personal consisteix en què la tensió entre l’interior i l’exterior és cada vegada menys tensa, és a dir, hi ha cada vegada més coherència i sinceritat a l’hora d’exterioritzar els sentiments, els pensaments i les creences.

 

En tots els aspectes de la vida, tant la familiar com la social, la coherència de l’actuació personal és bàsica per a una bona convivència i relació amb els demés. Per això els pares han de vetllar molt aquest aspecte a l’hora d’educar els seus fills. No poden, per exemple, reaccionar de diferent manera davant de la mateixa cosa depenent de qui ho faci i permetre unes coses a uns fills mentre se les prohibeixen a uns altres o les fan ells mateixos. Això provoca enveges i reaccions negatives i, el que és més greu, falta de credibilitat dels infants en els seus educadors.

 

Segur que tots coneixem persones que són coherents en les seves actuacions i estan en consonància amb allò que creuen i pensen. Segur també que coneixem persones que no en són, de coherents. I segur també que a tots ens costa mantenir una actuació lògica i coherent en la nostra vida. És el camí de la nostra maduresa com a persones.

 

Fermí Manteca

ÛÍndex