Festa
de la inauguració del
CRIST
DEL SANT DUBTE D'IVORRA
El dia 15 d'agost del 2001 ha
estat una festa memorable en el Santuari del Sant Dubte d'Ivorra. La
inauguració i presentació del nou Crist que presideix l'altar major del
temple ha donat a aquesta festa major de la Mare de Déu d'Ivorra un caràcter
d'històric. Va començar la festa amb la benedicció
de l'escultura, per tal que el nostre Crist presidís l'eucaristia ja
beneït.
La pregària de benedicció
Déu i Pare bondadós,
autor de la vida, dels homes i del món, beneeix aquesta escultura del teu
Fill Jesucrist perquè presideixi aquest Santuari de Santa Maria d'Ivorra.
Ell ha estat enviat a portar-nos l'esperança i la salvació. Fes que
totes les persones, que davant d'aquesta imatge recin amb devoció, trobin
la pau i el consol i se sentin empesos a estimar-te a Tu, a estimar la vida i
a estimar els altres com ens va ensenyar el teu Fill Jesucrist, que viu i
regna pels segles dels segles.
La Missa de Santa
Maria Assumpta al Cel, presidida pel rector de la parròquia, Fermí
Manteca, ens va introduir en el tema de la vida i l'esperança més enllà de
la mort. Els cants de la celebració, dirigits per la Teresa Escolà i la seva
filla Assumpta, de Calaf, serviren per domar un caràcter festiu i solemne
alhora.
Després de Missa i abans del cant
dels Goigs de la Mare de Déu i del Sant Dubte, tingué lloc la presentació
del Crist. Aquesta estàtua, feta de planxa de ferro, conté
en el seu interior un plec de documents que passaran a la posteritat:
una fotografia dels autors, Agnès i Jaume, al costat del Crist en
construcció, acompanyats del Fermí. un resum dels comptes de la restauració
del Santuari, un tríptic explicatiu del Crist i el següent escrit:
Durant molts anys, l’edifici que alberga aquest
Santuari s’havia anat degradant, sobretot a partir de la Guerra Civil de
1936 en què van cremar el retaule barroc. Aquesta degradació progressiva
el va portar, ja en la dècada de 1990, a un estat de ruïna tal que la
teulada va cedir, així com part de les voltes. La missa de la festa de Pasqüetes
s’havia de celebrar a l’esplanada exterior del Santuari.
En 1997, una comissió de veïns encapçalats pel
rector de la parròquia, Fermí Manteca, inicien les obres de restauració
de l’edifici. Aquestes obres han consistit en la restauració de les
voltes del temple i de la paret posterior de l’edifici, així com el
lligament i el reforç perimetral tant de l’exterior com a nivell dels
contraforts de les voltes i la construcció d’una nova coberta de teula àrab
sobre l’embigat de ferro. Igualment s’ha pintat l’interior del temple,
s’ha col·locat un altar nou de pedra, construït pel veí d’Ivorra Pere
Farran Molins, poc abans de la seva mort, i s’ha reconstruït la cúpula
del campanar amb una estructura a quatre aigües de fusta, ferro i coberta
d’aram.
Aquestes obres s’emmarquen en la preparació de
la propera celebració del mil·lenari
del prodigi del Sant Dubte, que tindrà lloc l’any 2010.
El colofó d’aquesta primera fase de restauració
és la col·locació del CRIST DEL SANT DUBTE D’IVORRA, una obra
dissenyada i projectada per Agnès
Pla Ribalta, de Guissona, llicenciada en Belles Arts per la
Universitat de Barcelona. L’escultura ha estat realitzada per l’escultor
Jaume González Balasch, també
de Guissona, al seu taller on combina el treball industrial i l’artístic.
La idea de construir aquest Crist va començar
quan, un cop restaurat el Santuari el 1998, en Fermí Manteca va consultar
als seus amics, Agnès i Jaume, sobre la decoració de l’absis i sobre
quin disseny podria ornamentar-lo. La resposta dels artistes va ser en
primer lloc assabentar-se de tota la història i de tot el significat del
lloc i del Sant Dubte, a fi que el possible disseny estigués en consonància
amb el lloc que havia d’ornamentar. Després de parlar-ne llargament,
entre tots tres van arribar a la conclusió que el més idoni fora realitzar
un Crist ressuscitat que transmetés vida i esperança. El significat del
Sant Dubte, com una font de la Vida de Déu que en l’Eucaristia es dóna a
la humanitat i la mateixa Eucaristia unida a la Pasqua del Senyor (per això
la festa de Pasqüetes) va ser la inspiració per a què l’Agnès dissenyés
aquest Crist Ressuscitat. Per altra banda, la humanitat actual, en aquest
començament del segle XXI i del tercer mil·leni, necessita una nova
evangelització basada en l’esperança i en la vida que Jesucrist comunica
als homes i a les dones d’avui i de sempre. El fet que sigui una escultura
de l’estil de la nostra època serà un enriquiment i una contribució a
la història mil·lenària d’aquest indret. Aquesta generació haurà
aportat el seu granet de sorra a l’esdevenir del Sant Dubte d’Ivorra.
Ivorra 15 d’agost del 2001
A continuació, l'Agnès Pla, va
pronunciar les següents paraules:
Primer de tot, voldríem agrair
a la gent d'Ivorra l'oportunitat que ens heu ofert per dur endavant
l'escultura del Crist i al Fermí per la confiança que ens ha dipositat.
La idea de fer un Crist
ressuscitat, d'entrada, va ser un repte molt innovador i que ens va
entusiasmar de seguida. Totes les religions exerceixen un culte a la imatge
molt important. El Crist mort o el Crist que pateix a la creu, sempre ha
estat el moment més representat i més venerat. Nosaltres vam creure
necessari representar els valors més positius, els que perduren més enllà
de la mort. La nostra escultura havia de ser un Crist viu, enèrgic,
entregat, comunicador i receptor.
En segon lloc, vam optar
sense pensar-ho per fer un Crist contemporani, simplement perquè
el que ens ha tocar viure és el que millor sabem fer i, de fet, el que ens
identifica. El patrimoni que ens ha quedat d'èpoques passades és immens i
preciós -el barroc, el romànic...-, però ja han existit en el seu moment
i ara cauríem en meres imitacions, sense que tinguessin l'esperit que tenen
els originals. Ja no treballem i molt menys no pensem com ells ho feien. Per
tant és absurd voler fer el que feien tres o deu segles enrere. El nostre
Crist és un Crist de ferro, treballat amb soldadura.
Aquests són els conceptes
que van fer sorgir l'escultura. A nivell formal, en el disseny vaig suprimir
detalls figuratius per emfatitzar el gest corporal i sempre
tenint en compte el material en què es realitzaria. Però de l'aspecte
tècnic li toca parlar al Jaume i no cal dir que sense un bon tècnic les
idees com aquestes no serveixen de res.
A continuació, en Jaume González
digué:
Dins l'aspecte tècnic, us
explicaré una mica com ha estat construït.
Es tractava de superar la
rigidesa del ferro:
-
L'he construït amb planxa
de ferro de 2,5 mm de gruix, prou mal·leable per treballar les corbes
i contracorbes que presenta, i un gruix suficient pel bon
manteniment de la peça en un interior.
-
L'he anat construint a
partir d'una maqueta, convertint peça per peça a escala gran,
donant-li la forma i encaixant-les a mode de trencaclosques.
-
L'estructura interior
és buida, tot i que està reforçada. Únicament l'hem omplert de plom
fins a l'alçada dels genolls aproximadament, per compensar el
desequilibri que presentava, ja que un cop elevat tenia tendència a
caure endavant.
-
L'hem elevat a 2,40
metres del terra amb dos cables d'acer i l'hem ubicat al bell mig de
l'absis, perquè pugui ser envoltat en la seva totalitat, alhora que
participa de l'entorn d'una manera dinàmica.
-
Ens agradaria que el
vinguéssiu a veure de prop.
El Santuari del Sant Dubte ha
tornat a agafar renom després de molts anys de silenci. L'enorme tasca de sensibilització
social que esteu portant des d'Ivorra ha aconseguit aixecar de nou el
Sant Dubte. I el nou Crist, amb tot el que significa, és un element
culminant d'aquest renaixement, un nou element referencial en la
història del Santuari. Desitgem que el pugueu fruir per molts anys i que
continueu transmetent a les futures generacions l'esperit que ha fet aixecar
el Sant Dubte. Gràcies per tot.
Entre aplaudiments, els autors del
Crist foren obsequiats amb un ram de flors a cada un, així com amb una placa
de plata, amb la gravació d'unes paraules de reconeixement pel treball
realitzat.
Per acabar, en Fermí Manteca
llegí una poesia seva dedicada al Crist del Sant Dubte:
